En la vida quotidiana, tant les persones com les empreses poden enfrontar-se a situacions en què les seves accions o les de tercers ocasionen danys a altres. En molts casos, la responsabilitat recau directament en qui causa el perjudici, però no sempre és tan simple. Hi ha escenaris legals en què la responsabilitat es pot traslladar a una altra part i donar lloc a mecanismes per protegir les víctimes i garantir la reparació del dany. En aquest context, des d’Ambler analitzem un concepte fonamental dins del dret i dels assegurances: la responsabilitat civil subsidiària.
Sense més, vegem què és la responsabilitat civil subsidiària, com es diferencia d’altres formes de responsabilitat, en quins casos s’aplica i per què és crucial disposar d’una pòlissa adequada que inclogui aquesta cobertura.
Què és la responsabilitat civil subsidiària?
S’entén per responsabilitat civil subsidiària aquella figura legal que permet que un tercer assumeixi l’obligació de respondre pels danys ocasionats per una altra persona quan aquesta no es troba en condicions de fer-ho. Es tracta, per tant, d’una responsabilitat secundària: el perjudicat ha d’intentar primer que el causant directe repari el dany, i només si no és possible, pot dirigir-se contra el responsable subsidiari.
Aquesta responsabilitat es basa en principis d’equitat i garantia de rescabalament. La seva finalitat és protegir la víctima assegurant que algú assumeixi la càrrega de la reparació quan el causant no pugui fer-ho.
Exemple: un menor d’edat comet un acte vandàlic i provoca un perjudici econòmic a un comerç. Si no pot respondre per si mateix, els pares o tutors legals podrien ser considerats responsables civils subsidiaris, segons la normativa aplicable.
En l’àmbit empresarial, és freqüent reclamar responsabilitat subsidiària a empreses matriu pels actes de les seves filials, o a contractistes principals per actuacions dels seus subcontractistes.
Quina diferència hi ha entre la responsabilitat civil directa i la subsidiària?
Per entendre amb claredat el funcionament d’aquesta figura, cal comparar-la amb la responsabilitat civil directa. La distinció entre totes dues és essencial tant a nivell jurídic com assegurador.
La responsabilitat civil directa s’atribueix a la persona o entitat que ha causat el dany, ja sigui per acció o per omissió. És la figura central en qualsevol reclamació i el primer objectiu del perjudicat.
En canvi, la responsabilitat civil subsidiària actua com una xarxa de seguretat jurídica: no s’aplica de manera automàtica, sinó que depèn que el responsable principal no pugui o no vulgui respondre.
Un altre punt clau és la càrrega de la prova. Per exigir responsabilitat directa n’hi ha prou de demostrar el nexe causal entre la conducta de l’autor i el dany. Per reclamar la responsabilitat subsidiària, cal acreditar la impossibilitat de fer efectiu el rescabalament al responsable directe, així com la relació jurídica entre aquest i el subsidiari.
En molts procediments judicials, el jutge només declara la responsabilitat subsidiària després d’haver esgotat la via contra el responsable directe, o bé de manera paral·lela però condicionada al seu incompliment.
On es regula la responsabilitat civil subsidiària?
La responsabilitat civil subsidiària està contemplada en diverses normatives de l’ordenament jurídic espanyol. Es tracta d’un conjunt de disposicions que s’apliquen segons el context:
Codi Civil
Als articles 1902 i següents s’estableixen les bases generals de la responsabilitat civil i es permet l’existència de responsables indirectes en certs supòsits.
Codi Penal
L’article 120 estableix expressament els supòsits de responsabilitat civil subsidiària per fets delictius. Per exemple, els pares responen subsidiàriament pels delictes comesos pels seus fills menors d’edat no emancipats; les companyies, pels delictes comesos pels seus empleats en l’exercici de les seves funcions, excepte si demostren que van actuar amb tota diligència.
Llei d’Enjudiciament Civil
Permet adreçar l’execució d’una sentència contra el responsable subsidiari quan el condemnat principal no compleix la seva obligació.
Llei de Contracte d’Assegurança (Llei 50/1980)
Tot i que no defineix la responsabilitat subsidiària, estableix les condicions generals de cobertura de danys a tercers i el deure de les asseguradores de cobrir els riscos assumits per contracte, cosa que pot incloure clàusules de cobertura subsidiària.
Normativa sectorial
En sectors com la construcció, el transport o l’educació hi ha disposicions específiques que determinen quan i com pot atribuir-se aquesta responsabilitat a promotors, contractistes principals, centres educatius o empreses logístiques.
Quan s’aplica la responsabilitat civil subsidiària?
L’aplicació d’aquesta figura es dóna en diferents àmbits i sovint coincideix amb estructures de responsabilitat complexes, relacions laborals o de dependència, o entorns de supervisió inadequada. A continuació, descrivim algunes de les situacions més habituals:
Relació laboral i empresarial
Els empresaris poden ser declarats responsables subsidiaris per actes o omissions dels seus empleats, sobretot si no s’ha exercit un control suficient sobre la seva activitat. És habitual en casos d’accidents laborals, negligències o quan un empleat causa danys a un tercer en l’exercici de les seves funcions.
Un exemple comú es dóna en el transport de mercaderies: si un conductor d’una empresa causa un accident greu i no disposa de recursos per indemnitzar la víctima, es pot exigir la responsabilitat civil a l’empresa que el va contractar, si es demostra el seu vincle laboral o mercantil.
Subcontractació i construcció
En la construcció, és freqüent que empreses contractin altres per executar determinades parts del projecte. Si una subcontracta comet una negligència que genera danys i no respon davant la víctima, el contractista principal pot ser considerat subsidiàriament responsable.
També es dóna aquesta figura en contractes de manteniment d’instal·lacions, seguretat privada, neteja industrial, etc. Quan el servei s’externalitza però es manté la supervisió general, pot haver-hi responsabilitat subsidiària del contractant.
Àmbit educatiu i familiar
Els centres escolars poden ser responsables subsidiaris dels danys causats per alumnes quan es demostra que no s’han aplicat correctament els protocols de vigilància o seguretat.
Igualment, els progenitors o tutors legals responen subsidiàriament pels actes il·lícits dels menors al seu càrrec, fet que s’aplica fins i tot en casos penals quan un menor de 14 anys (no imputable penalment) causa un dany.
Àmbit penal
A més dels supòsits esmentats, el Codi Penal recull situacions en què persones jurídiques o institucions poden respondre subsidiàriament pels delictes comesos per qui actua sota la seva supervisió, com administradors, empleats o subalterns.
En aquest sentit, el principi de “degut control” és clau: si es prova que la companyia no va aplicar mesures de prevenció, protocols interns o controls efectius, pot veure-s’hi obligada a reparar els danys causats per un delicte comès per un dels seus membres.
Implicacions per a la contractació d’assegurances
Des de la perspectiva de la gestió de riscos, l’existència de responsabilitat subsidiària obliga a revisar acuradament les pòlisses contractades. Moltes empreses assumeixen que amb una pòlissa de responsabilitat civil general ja estan cobertes davant qualsevol situació, però això no sempre és cert.
Limitacions i exclusions comunes
Algunes asseguradores exclouen explícitament els supòsits de responsabilitat subsidiària, o els condicionen a l’existència d’una resolució judicial ferma. D’altres només cobreixen aquest tipus de reclamacions si s’han formulat en el marc d’una relació laboral formal. És, per tant, fonamental revisar si la pòlissa contempla explícitament la cobertura de responsabilitat subsidiària, si inclou les despeses de defensa jurídica en aquest tipus de procediments, si abasta els danys causats per subcontractistes o col·laboradors externs i si cobreix l’actuació d’empleats fora del centre de treball o fora de l’horari laboral.
La importància de comptar amb una corredoria especialitzada
A Ambler treballem amb asseguradores líders al mercat espanyol i coneixem en profunditat com estructurar pòlisses adaptades a les realitats de cada client. La nostra feina es basa en tres pilars:
- Transparència: creiem que la confiança comença amb una comunicació honesta i directa. Si hi ha marge per a la confusió, aleshores no és l’assegurança adequada. El nostre compromís és que entenguis perfectament què estàs contractant i per què.
- Tranquil·litat: el nostre objectiu és que visquis amb la certesa d’estar protegit. La cobertura adequada evita imprevistos costosos, però també et proporciona la calma de saber que tot està sota control, sense ensurts ni costos ocults.
- Treball: ens mou la constància i la millora contínua. No n’hi ha prou amb fer-ho bé: cada dia volem fer-ho millor. La nostra dedicació se centra a evolucionar amb tu i adaptar-nos a les teves necessitats.
La prevenció no és opcional
No podem considerar la responsabilitat civil subsidiària com una excepció, sinó que hem de veure-la com una realitat habitual en entorns empresarials, educatius o familiars. La seva aplicació pot tenir un impacte econòmic i reputacional important si no es disposa d’una cobertura adequada.
Des d’Ambler, t’ajudem a entendre aquest tipus de riscos i a construir solucions a mida que protegeixin la teva activitat i el teu patrimoni. Si tens dubtes sobre la teva pòlissa actual de responsabilitat civil o vols assessorament personalitzat, contacta amb el nostre equip.
La teva tranquil·litat comença amb una protecció adequada.
